Resultats de la cerca

Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575

Company inseparable del cavaller, a qui serveix d’escuder, el seguirà fidelment, no tan sols per la promesa de riqueses, sinó per un sincer afecte que anirà creixent al llarg de l’obra Home d’enginy popular, fa les delícies del lector amb la seva parla aguda, divertida, plena de popularismes i refranys

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe , legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei

La dirigiren, en el seu inici, Martín Fernández de Navarrete, Miquel Salvà i Pedro Sáinz de Baranda, i posteriorment, els marquesos de Pidal i de Miraflores, José Sancho Rayón, Francisco de Zabálburu i el marquès de Fuensanta del Valle Aplega documents, en general dels s XVI i XVII com la versió castellana de l’anomenada Crònica de Miquel Parets o la correspondència d’Hug de Montcada i de Lluís de Requesens i del seu germà Joan de Zúñiga amb la cort, entre els d’interès per als Països Catalans, transcrits en ortografia moderna, escollits sense gaire criteri, especialment els…

Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…

Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial, Valdivia,…

Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’…

L’any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de Castre Ribagorça, que passà a llur fill, ja nascut en aquella data, Ferran Sanxis de Castre