Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…
Rafael Casanova i Bosc
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a SantBoideLlobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera
Rafael Casanova i Comes
Monument a Rafael Casanova i Comes, a Barcelona, obra de Rossend Nobas
© Fototeca.cat
Història
Darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).
Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de…
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical,…
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les…
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, deSantBoide…
el Llor
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al NW de la vila.
Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936
quadra Burguesa
Història
Antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa de la família barcelonina dels Burguès, ja al s XIV, avui Torre-roja i algunes cases al voltant del santuari de Sales
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…