El setge
El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, pel juliol del 1713. Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt borbònic.
La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant a com ja ho havien estat les dels regnes de València i d’Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació dels decrets de Nova Planta.
L’Onze de Setembre com a símbol
Assalt de Barcelona l’Onze de Setembre, de J. Rigaud
© Fototeca.cat
El nom d’Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalanoaragonès a Castella, i inaugura l'etapa de sotmetiment a les lleis d'aquest regne i a la dinastia dels Borbons. Des de la fi del segle XIX la diada fou commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, situat a la cruïlla de la ronda de Sant Pere amb el carrer d’Alí Bei, on aproximadament hom suposa que caigué ferit el 1714 durant l’assalt filipista.
El monument, obra de l’escultor Rossend Nobas, fou acabat el 1888 i inicialment fou erigit a l’actual passeig de Lluís Companys, on restà fins l’any 1914, que passà a ocupar l’emplaçament actual definitiu. Aquest mateix any hom hi afegí el sòcol, amb relleus de Josep Llimona, i el pedestal, obra d’Alexandre Soler March.
L’11 de setembre de 1886 el Centre Català organitzà a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona una missa en record de la guerra de Successió que és considerat el primer acte reivindicatiu de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre
El Barcelonés, edició del 10 de setembre de 1886
Anteriorment, el 1886 hom pot esmentar la celebració del primer funeral a Santa Maria del Mar, al costat del Fossar de les Moreres, on eren enterrats els antics defensors de la ciutat.
Durant els anys de la Restauració i fins a la Segona República (1931), la celebració anà acompanyada de manifestacions reivindicatives, que sovint foren reprimides per les autoritats governatives. Totalment prohibits durant la Dictadura de Primo de Rivera i el franquisme els actes commemoratius després de la Guerra Civil de 1936-39, el monument fou retirat, bé que el seu emplaçament continuà essent escenari de concentracions il·legals en memòria de la data.
Des de la fi del franquisme ençà
El 1976 fou novament permesa la celebració pública del fet en un míting amb més de cent mil assistents a Sant Boi de Llobregat, on és enterrat Rafael Casanova. A partir d’aquí, i un cop reposat el monument al patrici a l’emplaçament tradicional, la commemoració unitària de la Diada Nacional de Catalunya retornà a Barcelona, on el 1977 aplegà un milió de ciutadans en una de les manifestacions més grans de la postguerra europea, i xifres menors, però molt importants, els anys successius.
Celebració de l'Onze de Setembre del 1977
Des del 1980, el Parlament de Catalunya declarà festiva la data de l’11 de setembre, que ha perdut una part del contingut reivindicatiu, bé que en l’acte de l’ofrena floral no hi són infreqüents els incidents, consistents generalment en escridassades als representants de determinades formacions polítiques. A partir de l’any 2004, del monument a Casanova l’acte institucional passà a celebrar-se al parc de la Ciutadella.
Paral·lelament, des del 1977, les organitzacions i els grups adscrits a l’independentisme o al nacionalisme radical han establert el costum de concentrar-se i celebrar un acte polític, el matí de la Diada, a l’entorn del Fossar de les Moreres. El 2014, arran de la commemoració del Tricentenari del 1714, hom acordà celebrar un acte institucional al Fossar de les Moreres presidit pel president de la Generalitat i la presidenta del Parlament de Catalunya. Així mateix, es traslladà l’acte oficial tradicional a la Llotja de Mar. Ambdós actes es traslladaren al dia anterior.
Vista aèria de la Via Catalana 2014
© ANC
El gran creixement de l’independentisme a partir de la segona dècada del segle XXI convertí les manifestacions de l’Onze de Setembre dels anys següents en les més multitudinàries de la història de Catalunya, juntament amb d’altres (com ara la del 10 de juliol de 2010 de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia del 2006). Aquestes manifestacions, amb una participació estimada, segons les fonts, d’entre mig milió i un milió llarg de manifestants, foren la del 2012 a Barcelona, la Via Catalana cap a la Independència (2013), la V – Via Catalana 2014 (2014) i la Via Lliure (2015). En la convocatòria i l’organització de totes aquestes manifestacions, hi tingué un protagonisme molt destacat l’Assemblea Nacional Catalana, i també fou molt important la participació d’Òmnium Cultural.