Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els seus béns a l’…
aixecament de l’alt Llobregat
Història
Insurrecció organitzada per grups anarquistes relacionats amb la FAI (gener del 1932), al Bages i al Berguedà, especialment a Manresa, Cardona, Balsareny, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Fígols, Berga i Gironella.
Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes…
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició…