Resultats de la cerca

La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren…

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba

Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona 1825

Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d' Ardena i Darnius , amb el qual és generalment conegut Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana Adarga Catalana Fou així mateix un cartògraf notable Mapa de los condados de Rosellón y Cerdaña Perpinyà 1707 i la seva obra mestra, el gran…

En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d’Ardena Passà 1834 als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell 1896, marquesos d’Albranca

Passà als Taverner

Passà per enllaç als Taverner, comtes de Darnius, als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell, marquesos d’Albranca

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de…

Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando