Resultats de la cerca

Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves accions el…

El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de TerraAlta, com a nom de la comarca de Gandesa

Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella TerraAlta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres

Actualment, el consorci és format per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la TerraAlta i un bon nombre d’ajuntaments de les comarques de la TerraAlta i la Ribera d’Ebre Gestiona un territori de memòria, conformat per diferents espais memorials, antigues trinxeres, rutes i centres d’interpretació L’any 2005 s’inaugurà el primer equipament, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai, que apropa el visitant al paper que tingueren la premsa i la propaganda d’ambdós bàndols durant la batalla I també el…

Els senyors de Maella TerraAlta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915

Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i TerraAlta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència…

N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i l’exportació…

El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el…

S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…

En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa,…