Resultats de la cerca

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar…

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tosal, …

Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…