Resultats de la cerca

Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom

Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar…

Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste

En 1842-47 residí a l’Índia El 1853 féu un pelegrinatge a la Meca, disfressat de pathan , que li donà fama i sobre el qual escriví Pilgrimage to Al-Medina and Meccah , un dels més notables entre els seus nombrosos llibres de viatges El 1854 fou el primer europeu a visitar Harar Etiòpia amb John H Speke descobrí el llac de Tanganyika 1858 el 1860 explorà Costa d’Or, Dahomey i Benín Fou cònsol a Santos, al Brasil 1865, a Damasc 1869, llocs des d’on continuà explorant, i a Trieste 1871 Tingué una gran difusió la seva notable traducció de Les mil i una nits The Thousand Nights and a…

Segona muller 1838-55 de Carles Maria Isidre de Borbó, propulsà el carlisme intransigent

Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia

Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’…

Es casà 1841 amb el príncep rus Anatoli Demidov Durant el Segon Imperi tingué, a París, un actiu saló artístic i literari

Germana de Napoleó I, el seu nom de soltera era Maria Anna Es casà 1797 amb Felice Pasquale Bacciochi

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia