Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Cavall de Troia

El Cavall de Troia en un dibuix de Pieter Jalhea Furnius (1571)
Rijksmuseum
Història
Colossal estàtua de fusta en forma de cavall que construïren els grecs durant el setge de Troia i en la qual s’amagaren Ulisses i els seus homes mentre les tropes gregues simulaven retirar-se.
Els troians, creient que era una ofrena religiosa, l’introduïren a la ciutat A la nit, els grecs amagats obriren les portes a llurs compatriotes i saquejaren la ciutat Aquest episodi posà fi a la guerra de Troia
guerra de Troia

Miniatura del Roman de Troie
Història
Expedició bèl·lica dirigida pels aqueus o micènics contra la regió de la Tròade, a la costa de l’Àsia Menor, que finí, després del famós episodi del Cavall de Troia, amb la destrucció de la ciutat.
Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels…
Antonio Salandra
Història
Polític italià.
Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928
teucre | teucra
Història
Troià.
El nom deriva del personatge mític Teucre, epònim de l’estirp reial troiana
Patrocle
Història
Heroi de l’epopeia homèrica.
Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats
Dictis de Creta
Història
Escriptor grec que escriví sobre la guerra de Troia.
Un papir del s III dC, descobert el 1907, ofereix una part del text grec, conegut fins aleshores només per les edicions llatines
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per…
micènic | micènica
Història
Habitant de Micenes.
D’origen indoeuropeu, el poble micènic —anomenat pels grecs aqueu— establí les seves ciutats en llocs alts, fortificats amb muralles Ja des del 2000 aC havia iniciat les seves infiltracions des del nord de la península i s’organitzà en petits reialmes Micenes, Tirint, Pilos, etc sota el govern d’un monarca wánax , assistit per un general en cap lawagetas , pels nobles i pels alts funcionaris, que constituïren el cim més alt de l’escala social En aquesta escala figuraven també homes lliures, artesans i, sobretot, pagesos i esclaus Per la pràctica d’una política d’expansió marítima de…
Àiax
Història
Fill d’Oileu, rei de Lòcrida, heroi de la guerra de Troia.
Violà el temple d’Atena i se n'emportà la sacerdotessa Cassandra, filla de Príam fou castigat per la deessa Atena, la qual, amb l’ajuda de Posidó, enfonsà a la mar les seves naus
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i…