Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Lluís IV, després d’expulsar el seu nebot Hermann II i la mare d’aquest, Elisabet d’Hongria Antirei de Germània 1246 enfront de Frederic II, fou excomunicat per la dieta de Würzburg El 1247 vencé Conrad IV, fill de Frederic II, però morí al cap de poc temps

Filla de Bertari de Turíngia i muller del rei merovingi Clotari, després que aquest li assassinà el germà es féu monja a Noyon 555 Més tard fundà un monestir a Poitiers, sota una regla de Cesari d’Arle Venanci Fortunat escriví la seva vida La seva festa se celebra el 13 d’agost

Filla d’ Andreu II i de Gertrudis de Merània i germana de Violant , muller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou casada 1221 amb Lluís IV de Turíngia Vídua el 1227, fou apartada del tron pel seu cunyat Enric de Turíngia Entrà al tercer orde franciscà i es dedicà a l’hospici de pobres que havia fundat a Marburg Fou canonitzada el 1235 La seva festa se celebra el 17 de novembre

El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia

Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya

Professor de paleografia a la Universitat de Munic, fou el continuador de l’escola de Ludwig Traube i de Paul Lehmann És autor de nombrosos estudis, els principals aplegats en Mittelalterliche Studien 1981, i d’un important manual de paleografia, Paläographie des romischen Altertums und des abendländischen Mittelalters 1979

Ministre de l’interior de Prússia 1918-19 Especialista en afers econòmics, i d’ideologia liberal, sostingué posicions favorables al tractat de Versalles Morí en un camp de concentració nazi

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat

El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a…