Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Unió Soviètica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…
Richard Sorge
Història
Espia alemany al servei de l’URSS.
El 1929 la Internacional Comunista l’envià a la Xina per organitzar una xarxa d’espionatge Tingut per hàbil periodista i alemany lleial, el 1933 s’adherí al partit nazi Més tard, el Komintern l’envià al Japó, on esdevingué assessor polític de l’ambaixador alemany Eugen Ott Pel maig del 1941, Sorge avisà l’URSS dels plans d’invasió 22 de juny de 1941 de l’exèrcit alemany i de les intencions japoneses d’atacar objectius del Pacífic, més que no de dirigir-se contra la Unió Soviètica Aquesta darrera informació permeté a l’exèrcit roig de reforçar el front occidental A l’octubre del…
República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos
Història
Antiga república autònoma de la RSFSR, URSS, al N del Caucas.
Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia
politburó
Història
Òrgan de direcció del partit comunista de l’antiga URSS i d’altres països, encarregat dels afers urgents que calia resoldre entre sessió i sessió del comitè central.
El de l’URSS fou creat el 1917 i al començament tingué cinc membres, nombre que augmentà posteriorment Entre el 1952 i el 1966 prengué el nom de presídium
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i…
República dels Alemanys del Volga
Història
Antiga república autònoma de l’URSS, dins la RSFS de Rússia, corresponent al territori creat en temps de Caterina II de Rússia a ambdues bandes del baix Volga per a acollir les colònies d’alemanys immigrats, procedents, en bona part, de Suàbia.
El 1924 fou creada la república socialista autònoma, que fou suprimida com també els 17 districtes nacionals alemanys a la RSFS de Rússia, a Ucraïna, Geòrgia i l’Azerbaidjan el 1941, i els seus habitants uns 800 000, en bona part deportats El 1970 els alemanys a l’URSS eren 1 800 000 Bé que gradualment obtingueren el reconeixement d’alguns drets nacionals, no disposaren d’un territori propi i restaren esparsos per diverses repúbliques soviètiques Kazakhstan, Rússia, Kirguizistan i el Tadjikistan, etc, situació que no varià amb la dissolució de l’URSS i el sorgiment…
Carl Gustav Mannerheim
Història
Militar
Militar finlandès.
General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat,…
Viktor Georgijevič Kulikov
Història
Militar
Militar rus.
Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la…
conferència de Potsdam
Història
Conferència internacional celebrada a Potsdam (17 de juliol - 2 d’agost de 1945) que començà a tractar els problemes de la pau, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial
.
Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la descentralització política d’Alemanya el judici dels criminals de…
Juho Kusti Paasikivi
Història
Polític finlandès.
President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina