Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Frederik Sleigh Roberts
Història
Militar
Mariscal britànic.
Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit
Oreste Baratieri
Història
General italià.
Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil
sabeu | sabea
Història
Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme
Pietro Badoglio

Pietro Badoglio
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries Badoglio racconta…
Samuel White Baker
Història
Viatger i explorador anglès.
Estudià a Anglaterra i a Alemanya el 1847 es traslladà a Ceilan, on establí una colònia agrària El 1861 començà les seves exploracions a l’Àfrica sortí de la frontera entre el Sudan i Abissínia i explorà l’Atbara i el Nil Blacn A Gondokoro trobà Speke i Grant, que havien descobert el llac Victòria El 1864 descobrí el llac que fou anomenat Albert, i el 1869, després d’una estada a Anglaterra, tornà a l’Àfrica, on, per encàrrec del kediv d’Egipte, treballà per a la supressió del comerç d’esclaus i per a l’annexió dels territoris explorats durant quatre anys, acabats els quals tornà a Europa…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
James Bruce
Geografia
Història
Explorador escocès que viatjà per Egipte i Abissínia (1768-72) i descobrí les fonts del Nil Blau, bé que creient que eren les del veritable Nil; el 1790 publicà la narració del seu viatge, obra en cinc volums, que titulà Travels to Discover the source of the Nile (1790).
colonització
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Història
Acció d’establir una colònia (en una terra) o de convertir un territori en una colònia.
Durant la prehistòria i l’edat antiga, el moviment colonitzador estigué íntimament lligat a les migracions de pobles a la recerca de terres millors, a l’establiment de colònies mercantils o a la creació de poblacions d’interès estratègic colònia L’edat mitjana fou poc propícia a cap mena de colonització Les invasions germàniques de l’alta edat mitjana no poden ésser considerades com a veritables moviments colonitzadors perquè eren oligarquies militars, poc dedicades a l’activitat econòmica i que en general respectaren l’organització del país ocupat Amb moltes limitacions hom pot considerar…