Resultats de la cerca

Fou abolida per la sentència arbitral de Guadalupe de l’any 1486

Establia que les importacions de mercaderies europees s’havien de fer en vaixells britànics o del país d’origen, i prohibia el comerç amb les colònies britàniques a tots els vaixells estrangers Aquesta llei, que fou abolida el 1849, contribuí a l’hegemonia marítima britànica i provocà guerres amb Holanda

Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones

Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024

Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…

Fou un esclau negre que el 1791 s’uní als insurrectes de Buckman Aviat esdevingué un dels caps de la revolta, i combaté els francesos el 1793 i el 1794, aliat a vegades amb els espanyols i els britànics, fins que fou abolida l’esclavitud Comandant en cap de les forces haitianes i governador general vitalici semiindependent 1801, defensà el seu poder enfront dels anglesos, dels francesos i dels espanyols de Santo Domingo, colònia que ocupà el 1801 Les necessitats socials de l’economia sucrera haitiana feren fracassar el seu govern revolucionari, malgrat que es revelà com un bon…

Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així, restringí els…

Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos…

Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…

Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…