Resultats de la cerca

És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…

El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme

S'esforçà per introduir en el regne d’Israel el culte pagà i l’absolutisme del poder reial i perseguí a mort els profetes de Jahvè El 1841 aC Jehú l’assassinà, amb tota la dinastia d’Omrí

Polític sicilià S'oposà en el parlament a Ferran IV de Nàpols Després d’un exili 1811-12 a l’illa de la Pantelleria fou nomenat president de la cambra dels pars 1820 Participà en la reeixida revolta liberal del 1812 Restablert l’absolutisme 1821, restà al marge de la política

Es proposava d’enderrocar l’absolutisme, d’establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers Desenvolupà accions individuals, però no de masses La més important, l’assassinat d’Alexandre II 1881, representà la fi de l’organització Disposava de dos periòdics Narodnaja Vol’a i Rabocaja Gazeta

Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya 1820 i cap polític interí de Mallorca 1821-22 i de Valladolid Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València

El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus illustres o aristòcrates El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880

Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I