Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Real Academia de la Historia
Història
Institució que té l’origen en unes reunions d’erudits a la biblioteca reial de Madrid el 1735.
Felip V aprovà el projecte de creació d’aquesta acadèmia el 1738 Després d’un període de decadència, fou reorganitzada i rebé nous estatuts entre el 1847 i el 1856, que són els vigents Té 36 membres numeraris no tots residents a Madrid i molts corresponents La seva biblioteca és important uns 1500 còdexs visigòtics de San Millán de la Cogolla i Cardeña fons Villanueva Flórez Abad y Lasierra, etc Edita un Boletín ha publicat obres d’interès, com són, entre d’altres, l' España Sagrada , de Flórez i Risco i el Memorial histórico español, Cortes de los Antiguos reinos de España i el…
Sebastià

Sant Sebastià (1501-1502), de Rafael (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Història
Màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303).
És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb sant Roc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé que no manquen altres representacions,…
Melchor Rafael de Macanaz

Melchor de Macanaz, amb el pla de la reedificació de Xàtiva (Madrid, Real Academia de la História)
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…
Guillem Colom i Casasnovas
Geologia
Història
Geòleg, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Especialitzat en geologia balear, publicà Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares 1947, Más allá de la prehistoria 1950, Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca 1952 i Biogeografía de las Baleares 1957
Guillem J. Guillén i Garcia
Història
Enginyer industrial, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Collaborà en publicacions de caràcter tècnic, i les dirigí Publicà La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos 1886, Productos obtenidos de la naranja 1871, El olivo, la aceituna y el aceite 1902, etc
Johannes Fastenrath
Johannes Fastenrath
© Fototeca.cat
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista alemany.
Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes catalans d’avui’, 1890…
Joan Agell i Torrents
Història
Científic.
Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’…
Antoni de Cortès i Gelabert
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina
Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista.
Doctor en filosofia i lletres 1948, fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954 Membre de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1959, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París 1960, de la qual fou vicepresident 1969-72, de la Real Academia de la Historia , de Madrid 1981 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1986 Fou també director d’ Índice Histórico Español 1960-63 Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans i agregat…
Jekaterina Romanovna Daškova
Història
Literatura
Princesa i escriptora russa.
Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina