Resultats de la cerca

Militar de jove, acomplí després missions diplomàtiques a França i a Anglaterra Fou dirigent de la revolta nacionalista d’'Arabī Paixà 1882 els anglesos el confinaren a Ceilan 1882-1900 Compongué una antologia Muḫtārāt , on recollí uns 40 000 versos i un Dīwān És considerat un dels primers representants de la renaixença àrab

Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica

Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort

De primer estigué lligat als gallicans i als jansenistes, la política dels quals defensà al parlament de París, on fou advocat general 1690 i procurador general 1700 Ocupà diverses vegades el càrrec de canceller de França 1717-18 1720-22 1737-50, i ja des del 1720 desautoritzà els seus antics correligionaris En la seva darrera etapa al capdavant de la cancelleria no tingué força política, però acomplí una important tasca legislativa en codificar lleis i costums, i en simplificar els procediments judicials

Fou conseller cinquè 1438-39 i quart 1449-50 i membre del Consell de Cent 1461-62 de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle En esclatar la guerra civil de 1462-72, es posà al costat del Consell del Principat Acomplí accions de caràcter militar i diplomàtic participació en el setge de la força de Girona 1462 i en la defensa del Baix Llobregat 1464 Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França 1463-64

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació…

Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya 1371 però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa 1372 Les sospites inicials de complicitat amb els genovesos degueren esvanir-se aviat, perquè posteriorment acomplí diverses ambaixades del duc de Lancaster i de Ricard II d’Anglaterra prop del rei Pere 1373-74-77, i aquest li encarregà el 1374, novament, l’enrolament de tropes gascones i angleses per a fer cara a la invasió de…

Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a un acord…

Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat , mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió Atacat de nou a…

Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a…