Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
rutè | rutena
Història
A l’Àustria imperial i a Txecoslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.
Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…
Tractat de Brussel·les
Història
Acord d’aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys.
El 1955, amb l’adhesió d’Itàlia i l’Alemanya Federal, el pacte serví de base a l’articulació de la Unió Europea Occidental Unió Europea
Anthony Babington
Història
Cap d’una conspiració catòlica (1586) contra la reina Elisabet I d’Anglaterra.
La conspiració, relacionada amb les aspiracions dels catòlics escocesos d’entronitzar Maria d’Escòcia, comptava amb l’adhesió de Felip II d’Espanya Descoberta la conjura, Babington fou executat
pacte de Briand-Kellog
Història
Acord signat a París el 27 d’agost de 1928, pel qual hom renunciava al recurs de la guerra com a mitjà per a resoldre les disputes internacionals.
Fou promogut per Aristide Briand, ministre francès d’afers estrangers, i Frank Billings Kellog, secretari d’estat dels EUA Aconseguí l’adhesió de gairebé tots els estats, fins i tot Itàlia, el Japó i Alemanya
Roger III de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni
Joan de Canyamars
Història
Regicida.
Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei
Egidio Boccanegra
Història
Almirall de Castella.
Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella
Dimitrij Pavlovič Tatiščev
Història
Diplomàtic rus.
Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822
P’otr Lavrovič Lavrov
Història
Socialista rus.
Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872