Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
afer Galinsoga

Full volant que es repartí demanant el boicot a La Vanguardia
Història
Afer iniciat al juny del 1959 arran d’un incident provocat per l’aleshores director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, en protestar a l’església barcelonina de Sant Ildefons perquè hom predicava en català.
La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte Els partits polítics —llavors…
Josep Miquel Quintana
Història
Política
Polític.
Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i…
Alfred Dreyfus
Història
Militar
Militar francès, fill d’un fabricant jueu d’Alsàcia.
Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel
Alonso de Vargas
Història
Militar
Militar castellà.
Participà en la repressió de l’aixecament dels Països Baixos, i es destacà en el comandament de la cavalleria en l’assalt a Anvers 1576 Comandà l’exèrcit castellà que Felip II envià a Aragó per tal de sufocar les alteracions motivades per l’afer d’Antonio Pérez 1591
Josep Canton
Història
Usurer milanès establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau 1810 per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia
cèdula reial
Història
Despatx en què hom concedia una gràcia, prenia alguna providència.
Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia
Rodolf d’Àustria

Rodolf d’Àustria
DP
Història
Kronprinz d’Àustria, fill únic de l’emperador Francesc Josep I i d’Elisabet de Baviera.
S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema
Andreu Samorera
Història
Vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó.
Doctor en drets El 1329 ja havia intervingut en l’afer de l’aplicació del fur d’Aragó en algunes localitats valencianes Aconsellà i assessorà jurídicament el rei Pere en el procés contra Jaume III de Mallorca i el 1344 participà en la campanya final mallorquina i en les posteriors negociacions que havien de posar fi a la independència del regne de Mallorca
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, gran amic i conseller del comte Ermengol VI.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150
Josep Móra
Història
Política
Polític.
Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina