Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
moliner | molinera
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia a càrrec seu la molta de blat.
A les grans ciutats es formaren gremis de moliners, com a Perpinyà al segle XV A Barcelona s’establí una confraria de moliners el 1512, que s’esmorteí durant el segle XVII i es renovà a partir del 1725 A València, la confraria de moliners existia des del 1306 fou reestructurada el 1373, el 1531 i en 1742-51 La seva jurisdicció s’estenia a tot el regne, i per això es formaren gremis propis a Morella 1756, Carcaixent 1757, gremi de tots els oficis relacionats amb l’alimentació i Alcoi 1755 A Mallorca, l’ofici de moliner d’aigua ja estava organitzat des del segle XIV, juntament amb el de moliner…
Imre Nagy
Història
Polític hongarès.
D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se la insurrecció…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…
Pot’omkin
Història
Nom del vaixell de l’armada imperial russa, de la flota de la mar Negra, on esclatà, el 1905, un motí, a causa de la mala alimentació.
Els mariners, dirigits per Matjusěnko i després d’haver mort alguns oficials, arribaren al port d’Odessa nit del 27 al 28 de juny de 1905, on es trobaren els obrers en vaga Aquests proposaren a la tripulació que s’apoderés de Sebastopol Els amotinats no aconseguiren que se'ls unís tota la flota de la mar Negra i acabaren per rendir-se a les autoritats romaneses 8 de juliol Aquest episodi fou el tema del film d’Eisenstein Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Pot'omkin’, 1925
privilegi de vitualles
Història
Privilegi concedit el 1337 a Barcelona, per Pere III de Catalunya-Aragó, segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
S'hi escudaren no solament personatges indesitjables, sinó també corsaris, espies o enemics en cas de guerra Pere III el concedí també a València el 1372, on fou anomenat privilegi de guiatge
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al s VI Al s III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar…