Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…
motí dels Gats
Història
Revolta popular que tingué lloc a Madrid per l’abril del 1699, amb motiu de la successió de Carles II.
Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell
estraperlo
Economia
Història
Negoci il·legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius.
Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l’adulteració— d’aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l’oli d’oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó L’excessiva perduració del sistema de racionament 1939-52 afavorí el desenvolupament de l’estraperlo i la formació d’enormes fortunes, reunides en pocs anys Els anomenats nous rics o…
Herbert Clark Hoover

Herbert Clark Hoover
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà.
Graduat en enginyeria de mines el 1895, des del 1914 es dedicà a organitzar tasques humanitàries, entre les quals la distribució d’aliments a Europa en la postguerra Secretari del departament de comerç 1921, com a president de la comissió hidrogràfica del Colorado hi féu construir la presa 1930-36 que des del 1947 duu el seu nom Afiliat al partit republicà, el 1928 guanyà les eleccions a la presidència dels EUA Davant de la depressió del 1929, el seu liberalisme l’impedí aprovar la intervenció estatal per a mitigar les conseqüències de la crisi Derrotat per FDRoosevelt el 1932,…
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments…
mestre-sala
Història
Criat principal que assistia a la taula d’un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d’emmetzinar-lo.
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
Holodomor
Història
Fam per causes no naturals que tingué lloc en extenses zones de la República Soviètica d’Ucraïna els anys 1932-33.
El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de la…
Oficina de l’Ou
Història
Organisme creat el 29 de desembre de 1936 pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.
Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum