Resultats de la cerca

Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir…

Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik

Durant el seu govern s’inicià l’expedició a Sicília —presa de Mazara 827 i de Palerm 831— que els donà el domini de l’illa Fou el restaurador de la gran mesquita de Kairouan 836, la capital

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

En emprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de Capdepera 1232, per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana Fou destronat el 1234 per Abu ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam

Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn