Resultats de la cerca

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres La figura d’…

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

L’elecció dels dos guardes de la moneda es féu, almenys des de l’any 1258, arran de la creació de la moneda de tern a Barcelona per Jaume I

Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència

Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411

Era oriünd de Berga i jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380 Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382 Hom el troba testimoniat almenys fins el 1386

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’…

Noble castellana Vídua 1010, governà el comtat amb el seu fill Ermengol III, almenys fins el 1047 Mort el bisbe Eribald d’Urgell, Constança vengué el bisbat, el 1041, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré, que en pagà, simoníacament, 100 000 sous i el conferí al seu germà Guillem

El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…