Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
quiché
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi, que viu al centre de Guatemala.
A l’època precolombina s X-XVI desenvolupà una cultura, parallela a la dels maies, amb capital a Utatlán Els seus orígens i la seva història foren recollits en llengua quiché en el famós llibre maia Popol Vuh literatura maia
diaguita
Etnografia
Història
Individu d’un poble amerindi, avui extingit, que visqué al NW de l’Argentina, a la regió andina.
Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua
que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (s. IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques txitximeca es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
quítxua
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble amerindi, de raça àndida, de llengua quítxua, que vivia a la regió de l’alt Apurímac i de l’Urubamba (Perú), sotmès pels inques (1430).
tepaneca
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí, del grup nahua, que vivia prop del llac Texcoco (Mèxic); amb capital a Azcapotzalco, en dominaren (s. XIII-XV) tota la conca fins que foren sotmesos pels asteques.