Resultats de la cerca

Aquesta institució, ja utilitzada al regne castellanolleonès a partir del s XIII, fou reglamentada pels Reis Catòlics 1480 com un instrument de la seva política centralitzadora Normalment, la visita era anual, i comprenia diversos aspectes de l’administració pública En temps de Felip II fou ampliada als virregnats americans

Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875

Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que…

Fill de Guillem I, senyor de Canet, i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda El 1229 signà, amb el seu sogre Bernat Hug de Serrallonga, l’acta de cessió de la Fenolleda a Nunó, comte de Rosselló i de Cerdanya, amb el consentiment de Pere, vescomte de Fenollet Participà 1229 amb Nunó en la conquesta de Mallorca El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa, que confirmà per testament el 1241 i fou ampliada 1244 pel seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga…

Un precedent fou l’anomenat “primer Terror”, pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d’excitació per la invasió estrangera del territori francès La primera onada, per l’octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció fou el moment de l’execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins La segona onada el Gran Terror, els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument ampliada la seva…

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…

D’estament noble, es doctorà en dret Durant la guerra de Successió, en la qual fou filipista, ocupà el càrrec d’auditor i de jutge de béns confiscats per la Inquisició També fou advocat major de l’Ajuntament de Ciutat, jurat 1715, jutge de pariatge 1725 i d’apellació 1740 Pel que fa a la seva tasca com a historiador, el 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca i, poc després, membre honorari de la Real Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’acabà d’imprimir…

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la…

Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet   El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, ampliada i editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a Madrid des…