Resultats de la cerca

Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí

El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…

Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú

Sobirà d’Ambohimanga 1787, enfortí la seva autoritat, reorganitzà l’administració, impulsà el funcionament de les assemblees d’ancians i reformà el sistema fiscal La terra fou declarada propietat reial alhora que era racionalitzada la producció d’arròs

Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122

La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…

Era composta per 500 membres elegits per tres anys i que havien de tenir més de trenta anys Creat el 1795, pel cop d’estat de brumari 1799 fou dissolt per Bonaparte

Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada…

L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…

Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al centre de Xile, l…