Resultats de la cerca

L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans

Fou un dels motors de la reforma institucional del 1982 al Principat Posteriorment es dissolgué

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’…

Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització…

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment