Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
de Valencia y Principado de Cataluña Cortes de los antiguos reinos de Aragón
Història
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79 Madrid 1896-1922 Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible
la Suda
Història
Gran lèxic i enciclopèdia de l’edat bizantina (probablement del segle X).
Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat
senyoria d’Egina
Port de l’illa d’Egina, antic territori feudal dels Frederic d’Aragó que constituïa la senyoria d’Egina
© B. Llebaria
Història
Territori feudal dels Frederic d’Aragó, dins el ducat d’Atenes, constituït per l’illa d’Egina, que esdevingué la darrera possessió catalana a Grècia.
Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria…
Manuel Danvila i Collado

Manuel Danvila i Collado
© Fototeca.cat
Història
Política
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos estudis jurídics i…
Melcior Miralles
Cronologia
Història
Historiografia
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…
, ,