Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Maine
Història
Cuirassat nord-americà.
El fet que fos volat per una explosió interna 15 de febrer de 1898 a la badia de l’Havana fou aprofitat pels EUA per a declarar la guerra a Espanya guerra Hispano-nord-americana
Perenxisa
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), prop de la serra de Perenxisa (329 m alt.), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva (Foia de Bunyol), allargada en direcció W-E uns 10 km.
El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu
Josep Canton
Història
Usurer milanès establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau 1810 per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
bisbat de Xàtiva
Història
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n'hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…
tractat de Versalles
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Tractat_de_Versalles_1919.jpg)
Signatura del tractat de Versalles al saló dels Miralls (1919)
© US National Archives
Història
Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el…
guerra Hispanonord-americana
Història
Conflicte bèl·lic entre Espanya i els EUA (abril-agost del 1898).
Interessats els EUA a controlar el sucre cubà i a dominar les rutes comercials del Carib, aprofitaren l’oportunitat de la guerra d’independència cubana contra Espanya per a intervenir-hi El govern nord-americà, per protegir els seus súbdits, envià a l’Havana el cuirassat Maine , el qual fou volat 15 de febrer en circumstàncies no aclarides Aquest fet fou aprofitat pels EUA per a iniciar una campanya pro guerra adduint que una mina espanyola havia enfonsat el vaixell, mentre a Espanya una campanya irresponsable de premsa, fomentada pel govern, assegurava a l’opinió pública la…
Revolució Cubana
Revolució Cubana Fidel Castro (a l’esquerra) i Raúl Castro (a la dreta) amb membres de la guerrilla a Sierra Maestra el 1958 (Ambaixada de Cuba a Madrid)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de Cuba que comprèn la insurrecció que enderrocà el govern de Fulgencio Batista (1959) i també el règim establert posteriorment per Fidel Castro.
Hom fixa l’inici de la insurrecció el 26 de juliol de 1953, amb l’assalt infructuós de Fidel Castro, al capdavant de 200 homes, a la caserna Moncada a Santiago El 1956, amb el fracàs del desembarcament de Niquero, Castro començà la lluita guerrillera a Sierra Maestra on, gràcies al suport popular, es féu fort i publicà el Manifiesto de Sierra Maestra , constitucional i nacionalista El 1958 la resistència urbana i la guerrilla rural establiren un front comú Aquest any Ernesto Che Guevara ocupà Santa Clara, Raúl Castro Guantánamo i Fidel Castro Santiago Batista fugí i el 2 de gener de 1959 l’…
cartaginès | cartaginesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/cartaginesos_expansió.jpg)
L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S'arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dóna com a primera la de dotze membres, quatre per braç …