Resultats de la cerca

Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona

Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II

Historiador àulic, reflectí la vida portuguesa del s XV amb un estil que anticipa la concepció renaixentista de la història Compongué les cròniques de Sanç I, Alfons II, Sanç II, Dionís I, Alfons IV, Duarte I, Alfons V i Joan II

Participà en la segona expedició de Cristòfor Colom com a capità d’una nau i destacà pel seu valor i els seus coneixements militars i nàutics El 1499 organitzà una expedició que explorà les costes veneçolanes i del nord del Brasil Una altra expedició, el 1502, a l’istme de Panamà fracassà, i fou empresonat temporalment Una tercera expedició, el 1505, tornà a fallir, cosa que no impedí que fos nomenat governador de Nueva Andalucía Darién oriental La competència amb Diego de Nicuesa, l’hostilitat dels indis i la manca de recursos li impediren de colonitzar el país Es retirà a la…

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

Era filla de Carles II de Nàpols , i fou apadrinada per Jaume II de Catalunya-Aragó , que la casà amb Sanç I de Mallorca , el 1304 Dona extravagant i pertorbada, topà, un cop vídua 1324, amb el seu nebot Jaume III de Mallorca , i per això Jaume II de Catalunya-Aragó la casà amb Jaume de Xèrica Pel seu desequilibri i per la seva vida, poc honesta, fou reclosa pel seu marit Vídua de nou el 1335, Alfons III de Catalunya-Aragó la feu dur, guardada, a València, d’on la recollí el seu germà Robert II de Nàpols, que se l’endugué al seu regne

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…

Residí a la cort i acompanyà Basili II a la guerra contra els búlgars 986 Autor d’una història, molt vivaç, de l’imperi d’Orient fins a la mort de Joan I Tsimiscés 976

Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera