Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Història
Militar
Música
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per JoanAntoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat…
Androcles
Història
Esclau romà que, segons una tradició estoica represa per Sèneca, fugí del patró.
Retrobat i condemnat a morir a l’arena, fou reconegut i defensat per un dels lleons, al qual havia curat una ferida durant la seva època de llibertat A conseqüència d’això fou indultat Bernard Shaw tractà el tema satíricament en la seva comèdia Androcles and the Lion , estrenada el 1912
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…
,
ducat de Caiazzo
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Caiazzo (Campània), concedida per Ferran I de Nàpols al seu fill il·legítim Ferran d’Aragó, comte d’Arena, que el 1503 feu capítols matrimonials amb Castellana de Cardona i de Requesens, germana de l’almirall Ramon de Cardona.
Hom el confon sovint amb el seu germà homònim duc de Montalto