Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Història
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…
Androcles
Història
Esclau romà que, segons una tradició estoica represa per Sèneca, fugí del patró.
Retrobat i condemnat a morir a l’arena, fou reconegut i defensat per un dels lleons, al qual havia curat una ferida durant la seva època de llibertat A conseqüència d’això fou indultat Bernard Shaw tractà el tema satíricament en la seva comèdia Androcles and the Lion , estrenada el 1912
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…
,
ducat de Caiazzo
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Caiazzo (Campània), concedida per Ferran I de Nàpols al seu fill il·legítim Ferran d’Aragó, comte d’Arena, que el 1503 feu capítols matrimonials amb Castellana de Cardona i de Requesens, germana de l’almirall Ramon de Cardona.
Hom el confon sovint amb el seu germà homònim duc de Montalto