Resultats de la cerca

El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes…

Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou…

Elegit com a successor de Joan II per la noblesa, no pogué enfrontar-se a l’aristocràcia Pel tractat de Buczacz 1672 cedí Podòlia als turcs i Ucraïna als cosacs El succeí Joan III

La creació de l' opričnina 1564 afeblí la gran propietat dels boiars i eliminà de l’aparell de l’estat l’aristocràcia feudal, enfortint el poder del tsar i la centralització de l’estat rus

Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833

Historiador francès És autor de diverses obres sobre la història constitucional de França Histoire de l’ancien gouvernement de France 1727, État de la France 1727, etc, en les quals defensa el feudalisme i afirma l’origen germànic de l’aristocràcia francesa

Fill de Basili Anomenat Joan, es canvià el nom per Aleix Es casà 1351 amb Teodora Cantacuzè, neboda de l’emperador de Bizanci Joan VI Reprimí els complots de l’aristocràcia, lluità contra els turcs i augmentà els privilegis de Venècia amb el tractat de l’any 1364

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815