Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
neohitita
Història
Individu d’un poble d’origen no concretat, format per elements sirians i mitannians, que s’establí a la zona nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (s. XII aC) fins a la conquesta assíria (s. VIII aC).
Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb aquesta denominació
mede | meda
Història
Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia i li donà nom.
El seu origen és obscur els annals assiris n'ofereixen només notícies indirectes que esmenten unes expedicions primitives contra llurs veïns orientals Heròdot dóna ja algunes notícies més concretes i parla de dos monarques Deioces, fundador de l’imperi, i Fraortes, continuador de la monarquia, que lluità contra els assiris ~675-53 aC En caure l’imperi assiri 612 aC, els medes dirigits per Ciaxares de Mèdia intentaren d’eixamplar llurs territoris en direcció al N i a l’Àsia Menor Pactaren amb el rei de la Lídia, i posteriorment, sota el govern d’Astíages 584-555 aC,…
Merodak
Història
Forma massorètica del nom babilònic Marduc-apal-id-din, usat per primera vegada pel príncep babilònic MerodakI (1187-1175 aC).
El feu seu també MerodakII 721-710 i 703 aC, que s’annexà Babilònia atacat per Sargó d’Assíria, fugí a Elam, d’on tornà al començament del regnat de Sennàquerib, el qual, però, el derrotà de seguida fins al final de la seva vida fruí de la protecció d’Elam, però el seu fill havia estat mort i el seu cos lliurat als assiris
Psammètic I
Història
Primer faraó de la dinastia XXVI o saïta (664-610 aC).
Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia
Teglatfalassar III
Història
Rei d’Assíria (745-727 aC).
Com Teglatfalassar I, fou un dels monarques assiris més guerrers Posà fi 738 al poder del regne d’Urartu a Síria i Cilícia Al NE baté una coalició de quatre reis vassalls de Wassurme, gran cap del Tabal Cilícia, el qual deposà 730 Al S, s’imposà als capitosts arameus de Babilònia, entre els quals sobresortí Marduk-apal-iddina el Merodoac-baladan de la Bíblia, i en conquerí el regne 729 En lloc de fer pujar al tron un home de palla, es coronà sobirà del territori amb el nom de Pulu
Nabopolassar
Història
Rei de Babilònia (626-605 aC).
Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš
Acab
Història
Setè rei d’Israel, fill d’Omri.
El seu regnat 873 - 854 aC fou un dels períodes més notables de la història d’Israel sotmeté els moabites, mantingué la pau amb Judà i amb els fenicis, derrotà els arameus i s’alià amb els assiris En donen detalls àdhuc fonts extrabíbliques, com, per exemple, la inscripció de Měsa’ i el monòlit de SalmanassarIII Amb tot, és jutjat molt desfavorablement per la Bíblia perquè permeté que la seva muller pagana, filla del rei de Tir, continués donant culte a Baal, per haver ficat a la presó el profeta Miquees, que li profetitzà el desastre, i per la seva manca general de zel Quan,…
Teglatfalassar I
Història
Rei d’Assíria (1115-1077 aC).
Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions…
Salmanassar I
Història
Rei d’Assíria (1274-45 aC).
Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita sobre l’alta Mesopotàmia i…
regne de Moab
Història
Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.
A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC…