Resultats de la cerca

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic,…

Militant comunista des del 1930, el 1944 s’uní a la resistència contra els alemanys Secretari general del partit 1945-65, fou cap de govern 1952-55 i president del consell d’estat 1961-65 Des del 1958 s’esforçà a assolir una major autonomia per a Romania

Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític

Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar

Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia

Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria

Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina

Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…