Resultats de la cerca

Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…

Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697

Diputat pel tercer estat, esdevingué popular i fou elegit president del consell municipal de París el 1789 Volent evitar desordres, manà de carregar contra la multitud el 17 de juliol de 1791 Fou guillotinat el 1793, durant el període del Terror Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de París Publicà diversos estudis sobre la història de l’astronomia

Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

A Toledo estudià l' Almagest de Ptolemeu i el traduí al llatí 1175 També traduí de l’àrab un conjunt d’obres d’astronomia, d’astrologia, d’aritmètica, d’àlgebra, de geometria, de geomància, de filosofia i de medicina d’al-Farġānī, Avicenna, etc La seva contribució fou decisiva per a la difusió de la ciència àrab i de la ciència grega, a través dels àrabs, a Europa

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732

Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en…