Resultats de la cerca

Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat

Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Participà en la revolució del 1848 fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior 1850 i d’afers estrangers 1851 Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder 1851, i es convertí en president del consell d’estat del nou règim 1852-63 més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes 1863-69