Resultats de la cerca

Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…

És l’obra bàsica del seu autor i hom l’ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del “subsol de la ment”

La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe  —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…

Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939 Glosas anárquicas…

D’estament noble, es doctorà en dret Durant la guerra de Successió, en la qual fou filipista, ocupà el càrrec d’auditor i de jutge de béns confiscats per la Inquisició També fou advocat major de l’Ajuntament de Ciutat, jurat 1715, jutge de pariatge 1725 i d’apellació 1740 Pel que fa a la seva tasca com a historiador, el 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca i, poc després, membre honorari de la Real Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’acabà d’imprimir…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Publicà, a Mallorca 1700, unes Disertaciones históricas per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea de Ramon Llull i un catàleg de les obres…