Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pentàpolis
Història
Lliga de cinc ciutats.
De les diverses que hi hagué a l’antiguitat, se’n destaquen dues a Palestina la Pentàpolis de la mar Morta , que comprenia Sodoma, Gomorra, Adamà, Seboïm i Bala o Segor i que hom situa al sud de la mar Morta el llibre del Gènesi en narra la desaparició pel foc, i la Pentàpolis filistea , integrada per Ghazza, Ascaló, Asdod, Gat i Accaró Són conegudes també la Pentàpolis Líbia Cirene, Apollònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice i la Pentàpolis dòria Cos, Cnidos, Lindos, Yalisso i Camiros
tribu
Història
A l’antic Israel, cadascun dels grups (en hebreu šebeṭ) en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.
Segons la tradició bíblica eren dotze, i tenien llur epònim en els dotze fills de Jacob o Israel Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Isacar i Zabuló fills de Lia, Gad i Aser fills de Zelpà, esclava de Lia, Josep i Benjamí fills de Raquel, Dan i Neftalí fills de Balà, esclava de Raquel Segons la crítica moderna l’organització tribal d’Israel aplega elements històrics molt dispersos i entra en les característiques generals de l’organització del nòmades i seminòmades semites La tribu es dividia en llinatges i famílies, i el cap, si més no en temps de perill, n'assumia el comandament Era integrada no sols…
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…
primera guerra Carlina
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…