Resultats de la cerca

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou…

En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la…

El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del s XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del s X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del s IX, i d’aquí degué passar a Castella

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo

Construïda al segle XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i reedificada el 1797 Ha donat nom a un barri de Barcelona la Torre del Baró

El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els seus béns a l’…

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró

Relacionat amb la delinqüència de diferents països europeus, arribà a Barcelona el 1915, potser com a espia alemany, i s’uní a la banda de pistolers al servei de la patronal organitzada per Bravo Portillo quan aquest fou mort setembre del 1919, el substituí com a cap Pretengué llavors d’extorquir alguns patrons, i, en decidir-se la patronal a fer costat al moviment dels sindicats lliures, fou expulsat d’Espanya 1920 Anà a París, es naturalitzà francès el 1926, i durant la Segona Guerra Mundial, com a Coronel Lemoine, actuà d’agent doble entre França i Alemanya

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador…