Resultats de la cerca

Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba Publicà Els hereus de la terra  1986, premi Sant Joan i Figures vora el rec  1995, novella amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya Entre d’altres, publicà tres…

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament caracteritzat…

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà essent encerclat…

Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment del Treball…

El seu local disposa sovint de sales de lectura, de joc, de billar o de festes Es difongueren a Europa des de mitjan s XIX seguint el model dels clubs anglesos el fet de pertànyer llurs socis a un determinat grup social o professional o a una mateixa tendència política motivà sovint l’aparició de més d’un casino en una mateixa població casino agrícola, casino militar, casino dels senyors, casino liberal, casino republicà Als Països Catalans han destacat el Casino Balear 1841, el Casino Gerundense 1845, el Casino Barcelonès 1845, el Casino Mercantil Barcelonès, el Casino Aliança del Poblenou…

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’història de l’art, el 1975 s’incorporà a la Fundació Joan Miró  com a ajudant de conservació El 1976 ocupà el càrrec de conservadora de la mateixa institució i, del 1980 al juliol del 2017, en fou directora Dugué a terme una tasca de difusió de l’obra de Joan Miró, del qual comissarià diverses exposicions i, seguint una de les directrius de l’artista, consolidà la Fundació com un centre d’estudi i d’impuls dels artistes contemporanis, orientació especialment reflectida en l’Espai 13 El 2017 rebé la…

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976