Resultats de la cerca

D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte…

Les barres de pes superior a 120 marcs eren confiscades i hom en feia responsables criminals els fonedors Aquestes normes foren confirmades per reial ordre el 1795

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust

Conreà els gèneres més diversos poesia, teatre, assaig, novella, etc i, influït per la societat gallesa, pel catolicisme i per les idees de Maurras i Barrès, fundà el partit nacionalista Plaid Cymru Pel seu alt patriotisme, és considerat una de les màximes figures galleses de tots els temps Algunes obres seves han estat traduïdes al català

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321, prestà…

La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…

Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879 i el de Sant Joan de les Abadesses consagrat el 887 Organitzà el comtat d’Osona,…

Eibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l’impuls dels dirigents socialistes A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d’Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d’abandonar el país El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d’un gabinet de resistència monàrquica, decidí…