Resultats de la cerca

Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este

Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya-Aragó Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn mort l’any 1153, i després amb el comte Cèntul III de Bigorra mort vers el 1185

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la…

En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona

Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus

Germana i successora de Robert d’Enghien, comte de Lecce, es casà primer 1384 amb Raimundo Orsini dels Baus, i ambdós foren investits del principat de Tàrent 1393 Vídua el 1406, es casà aquell mateix any amb el rei Ladislau I de Nàpols, de qui fou tercera muller, i, mort aquest 1414, la nova reina Joana II la tingué resclosa fins que li fou permès de retirar-se al seu comtat de Lecce, on amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, afavorí els interessos del rei de Catalunya-Aragó

Fill segon de Felip de Nàpols , succeí el seu germà Robert Morí sense fills, i feu hereu el seu nebot Jaume dels Baus

Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus

Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania

Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena