Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
Louis Édouard Bouet-Villaumez
Història
Comte de Bouet-Villaumez.
Vicealmirall i colonitzador francès Governador del Senegal 1842-44, expandí les factories comercials del litoral fins al Gabon i obrí el comerç de l’oli industrial en benefici de Marsella i Bordeus Participà en la Guerra de Crimea 1845-55 i en la Francoprussiana 1870 És autor de Description nautique des côtes de l’Afrique Occidentale
fidel
Història
Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.
Els fidels fideles regis eren els magnats, els gardings i els comites que prestaven serveis d’armes i cort Els reis els recompensaven mitjançant cessions de terres en plena propietat o en benefici Al regne asturianolleonès, es mantingué el nom de fideles , però des del s XI fou substituït progressivament pel de vassalls i, sobretot, pel de milites o infançons
fisc
Història
Dret català
Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el…
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina