Resultats de la cerca

Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III

Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux

Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de Portugal 1430…

Fill de Sverker II, succeí Eric X Sostingué la croada dels cavallers de l’espasa contra els estonians 1220

De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí…

Educat a Anglaterra, es convertí al cristianisme En morir el seu pare, Harald I, tornà a Noruega, on amb l’ajut de l’alta noblesa s’imposà com a rei contra el seu germà Eric I No aconseguí d’implantar-hi el cristianisme, i fou mort pels elements tradicionalistes

Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’ajut de la…

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra

Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212

Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi