Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Simón Bolívar

Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití,…
congrés d’Angostura
Història
Assemblea convocada per Bolívar a l’actual Ciudad Bolívar (febrer-desembre del 1819), en la qual es reafirmà el desig de crear una Gran Colòmbia, integrada per les actuals Colòmbia, Equador i Veneçuela.
Bolívar fou nomenat president provisional de la república, i fou promulgada la constitució del nou estat
Francisco de Paula Santander
Història
Polític i militar colombià.
El 1810 s’uní als independentistes i fou un dels lloctinents de Simón Bolívar Després de diversos anys de guerrilla a les planes de Nueva Granada, es destacà a la batalla de Boyaca 1819 i Bolívar el nomenà vicepresident de Nueva Granada i de la República de Colòmbia 1821 Procurà diners, homes i queviures a Bolívar, cosa que féu possible la continuació de la campanya El separatisme veneçolà enfrontà Bolívar i Santander, car aquest defensava la constitució federal del 1821 L’enfrontament entre els constitucionalistes de Santander i els…
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre
© Fototeca.cat
Història
Capitost de la independència sud-americana.
Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República…
José María Córdoba
Història
Militar
Militar independentista colombià.
El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat
José Félix Ribas
Història
Independentista veneçolà.
Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves
Rafael Urdaneta
Història
Polític veneçolà.
Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45
Manuel Carlos Piar
Història
Independentista veneçolà.
Fou el màxim representant de les classes mestisses veneçolanes enfront dels criolls dirigits per Simón Bolívar S'enfrontà diverses vegades a aquest, però, vençut finalment a Aragua 1817, fou executat
Pablo Morillo
Història
Militar
Militar castellà.
Enviat a Amèrica per sufocar la rebellió independentista, es distingí per la seva brutalitat fou derrotat a Boyacá per Bolívar 1819, amb el qual negocià Trujillo, 1820 Fou creat comte de Cartagena i marquès de la Puerta i fou capità general de Castella 1821 i de Galícia 1832
Charles Vincent Aubrun
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista francès.
Professor de la Universitat de París i director de l’Institut d’Études Hispaniques, publicà nombrosos treballs sobre literatura castellana i llatinoamericana, entre d’altres, Bolívar choix de lettres, discours, proclamation 1934, Lope de Vega, Peribáñez 1943, Histoire du théâtre espagnol 1965 i L’Espagne au siècle d’or 1971