Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
tractat de Breda
Història
Tractat entre Anglaterra, Holanda, Dinamarca i França (31 de juliol de 1667) pel qual Anglaterra cedia a Holanda l’establiment de Surinam a canvi de Nova Amsterdam (Nova York) i Delaware, però mantenia la Navigation Act amb una dispensa, com a sola concessió, per als productes de Renània, els quals podrien ésser transportats per vaixells holandesos.
França recuperava Acàdia i restituïa les illes Antiga, Montserrat i Saint Christopher als anglesos
guerres angloholandeses
Història
Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.
Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial La primera guerra 1652-54 fou provocada per la promulgació de la Navigation Act 1651 per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor La segona guerra 1665-67 tingué per origen l’ocupació 1664 de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa Després d’importants accions navals, com la batalla…
Maurici I de Nassau-Orange
Història
Stadhouder d’Holanda i Zelanda (1585-1625) i d’Utrecht i Overijssel (1590-1625).
Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu
Joan Benet Guardiola
Història
Nobiliarista.
Fou governador del monestir benedictí de Banyoles 1584-95 i abat dels de Breda i Ripoll 1615-16, on establí una notable infermeria Amic del cronista Pujades, el 1591 publicà a Madrid un Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España reeditat el 1595 Deixà inèdita una història del monestir de Sahagún
George Monk
Història
Militar
Política
General i polític anglès.
Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 18 d’octubre de 1748 entre França, la Gran Bretanya i les Províncies Unides, en virtut del qual hom posà fi a la Guerra de Successió d’Àustria.
Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals
Joseph Moore
Història
Militar
Militar.
Fill d’anglesos Fou redactor del periòdic carlí La Convicción El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus 1872 Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona El 1875 cooperà amb Savalls a Breda Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore Escriví biografies de militars carlins Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França 1900
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
Frederic Enric I de Nassau-Orange
Història
Príncep d’Orange (1625-47).
Stadhouder dels Països Baixos del Nord des del 1625 d’Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gelderland i des del 1640 de Groninga, Frísia i Drenthe Tercer fill de Guillem I el Taciturn, succeí 1625 el seu germà Maurici I El 1625 fou nomenat capità i almirall general de les Províncies Unides i conquerí ‘s-Hertogenbosch 1629, Maastricht 1632 i Breda 1637 Fou un hàbil general i home d’estat, creà una poderosa flota naval i impulsà el desenvolupament del domini colonial holandès Escriví les seves memòries, que foren publicades el 1733