Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers…
gentleman
Història
Sociologia
Membre de la gentry; en els documents llatins anglesos apareix en la forma generousus
.
Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
mossèn
Història
Tractament d’origen medieval.
Hom el donava als cavallers precedit sovint de magnífic , als ciutadans o burgesos honrats precedit sovint d' honorable o de discret i a d’altres membres de la mà major llevat dels metges i juristes, als quals hom donava el tractament de misser a partir del s XVI, esporàdicament també es donà als mercaders i a d’altres membres dels estaments mitjans Al Regne de València, també es donà als homes de paratge
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-homes i el…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…
Juan Domingo Perón
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…
cònsol
Història
A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia, compartint-lo amb els altres membres del col·legi consular, el poder executiu, polític i judicial, financer i militar.
El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen…