Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap militar d’una galera (capità galera) o d’una nau (capità de nau) armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades, mentre que el còmit era el responsable nàutic i el cap de la marineria, sotmès a ell, però, en les batalles.
El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un capità general
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap suprem de petites flotes de dues a cinc naus (capità de naus) o galeres (capità de galeres) a les quals eren confiades missions de cors o de policia marítima.
El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders
capità | capitana
Història
Transports
Oficial graduat, dit també capità de vaixell, que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell mercant.
A més de funcions tècniques, administratives, disciplinàries, sanitàries, etc, té, a bord, algunes funcions d’ordre judicial, notarial o de registre civil
capità | capitana
capità | capitana
Història
A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal, gran feudatari; magnat.
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
capità general
Història
Des de l’edat mitjana, cap de la milícia urbana de Tortosa.
A partir del 1581, el càrrec fou vinculat al procurador en cap de la ciutat Equivalia al de coronel, vinculat al conseller en cap de Barcelona
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei conjuntament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina