Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
cúria
Història
Divisió de la primitiva ciutat de Roma, que tenia trenta cúries, deu per cada tribu, i cadascuna era presidida per un curió.
Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions
cúria règia
Història
Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…
cort comtal
Història
Conjunt de consellers i òrgan de govern d’un comte.
A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial
sacellarius
Història
A l’edat mitjana, funcionari de les cancelleries imperials d’Orient i d’Occident i de la cúria romana encarregat d’administrar el tresor fiscal (saccus o sacellus) i les almoines.
A la cúria romana, a partir del s XI, el càrrec fou assumit pel canceller-bibliotecari i aviat centralitzat a la Cambra Apostòlica
Tul·lus Hostili
Història
Segons la tradició, tercer rei de Roma (673-642 aC).
Probable personatge històric, conquerí Alba Longa ajudat per la gens Horatia Horacis Hom li atribueix també la institució dels fecials i la creació de la cúria
cort reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, organisme administratiu i consultiu del rei, derivat de l’antiga cúria règia franca i de la cúria o cort comtal catalana.
No era permanent i era presidida pel mateix sobirà Al s XIII passà d’òrgan consultiu a legislatiu cort general , mentre que les funcions consultives i, en part, executives continuaren a càrrec del consell reial , de caràcter permanent
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
sotsveguer
Història
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent Era nomenat pel veguer o pel mateix rei Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu capdeguaites els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor