Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Bloc Obrer i Camperol

Cartell del Bloc Obrer i Camperol
Història
Organització política catalana, de caràcter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (independent) i la Federació Comunista Catalanobalear, oposada a la direcció del Partido Comunista de España.
Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…
Ivan Isajevič Bolotnikov
Història
Camperol insurrecte rus.
Cap d’una revolta camperola que s’estengué per tota la Rússia centromeridional, primera de la cadena de revoltes que s’hi succeïren als ss XVII i XVIII El motiu fou la desesperada situació dels camperols i la política del tsar usurpador Vasilij Šjuskij Morí assassinat després de la derrota de Tula, el 1608
villano
Història
Camperol, sobretot de condició lliure, habitant de les villae o localitats rurals durant l’edat mitjana, els quals constituïren una classe social de petits propietaris rurals que, en poder tenir i equipar un cavall, accediren a la petita noblesa i formaren la caballería villana, primer al comtat de Castella (segle X) i després, a la baixa edat mitjana, a Lleó, Portugal, Navarra i Aragó.
D’altra banda, en afermar-se el procés de senyorialització de la terra, la significació d’aquest terme s’amplià i passà a designar camperol en general
Nils Dacke
Història
Revolucionari suec.
Dirigí l’alçament camperol de 1542-43 contra Gustau Vasa, els exèrcits del qual vencé Sufocada la revolta 1543, fou capturat i executat
behetría
Història
Durant l’edat mitjana, terra o heretat d’un home, de condició jurídica lliure, que podia escollir senyor.
Fou molt freqüent a Castella i existí també a Portugal i a Lleó S'originà per l’existència d’una petita noblesa rural a la qual el camperol, individualment o en grup, s’encomanava
Federació Comunista de Llevant
Història
Organització regional del Partido Comunista de España formada l’any 1923 i que aglutinava les agrupacions comunistes de València, Alacant, Castelló de la Plana, Albacete i Múrcia.
Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol
bagauda
Història
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.
Els inicis del moviment dels bagaudes se situen a la fi del s II dC, però tingueren molt d’increment durant la crisi del s III i perduraren tot el baix Imperi Romà ss IV i V La documentació és més aviat escassa i no reflecteix la importància que tingué la revolta Començà a les Gàllies i s’estengué durant el s IV a la Tarraconense, on Valentinià III hagué d’enviar un exèrcit dirigit per dos generals a la zona de l’alta vall de l’Ebre, però no resolgué l’afer, puix que hi ha notícia d’expedicions militars de càstig posteriors Els bagaudes eren esclaus, colons agrícoles i camperols pobres i…
Vladimir Macek
Història
Política
Polític croat.
Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident
Stjepan Radic
Història
Política
Polític i nacionalista croat.
Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament
Josep Folch i Folch
Història
Agronomia
Polític i agricultor.
Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977