Resultats de la cerca

Després de la Revolució, li fou canviat el nom pel de Detskoje Selo i, convertida en ciutat, rebé el 1937 el nom de Puškin

El nom fou canviat per República Àrab d’Egipte després de la creació, a Bengasi 1971, de la Unió de les Repúbliques Àrabs URA entre Egipte, Síria i Líbia

Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…

Fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la seva muller Peronella d’Aragó Fou batejat amb el nom de Pere, que, després del 1162 probablement el 1168, li fou canviat pel de Ramon Berenguer Pel testament del seu pare rebé el comtat de Cerdanya i els seus annexos, la senyoria superior sobre Carcassona i els drets sobre Narbona, tot en feu del seu germà Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li donà Provença en comanda el 1168, i llavors l’heretatge del seu pare passà al seu germà petit Sanç Fou mort, en una traïdora emboscada, per Aimar, fill de Sicard, senyor de Murvièl, el 5 d’…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però…

Fill d’Eàcides, rei de l’Epir, fou bandejat del regne, però, amb l’ajuda dels egipcis, reconquerí el tron 297 aC, després d’haver-se alliberat de Neoptòlem Obtingué nombrosos èxits en la guerra contra els macedonis i amplià enormement els seus dominis, que perdé, en gran part, en la lluita contra Lisímac 282 aC Intervingué en ajut dels tarentins i dels grecs d’Itàlia en contra de Roma Passà a Sicília, on derrotà els cartaginesos i, havent tornat a la península, lluità contra els romans en la batalla de Beneventum Mentrestant, a Grècia, la situació havia canviat notablement i…

Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…

A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità…

Els capitans de castells començaren a abundar des del s XIII i duraren fins al s XVI amb ells, els barons eludien els inconvenients que per a la senyoria significaven els drets dels alcaids, els castellans i les castlans

Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…